La vulnerabilitat energètica ha esdevingut un factor crític per definir estratègies de regeneració urbana sostenible i de renovació d'edificis. A ciutats com Barcelona, identificar les àrees amb més pobresa energètica és essencial per prioritzar intervencions que millorin les condicions de vida, redueixin l'impacte ambiental i promoguin l'equitat social. Incorporar la vulnerabilitat energètica com a criteri clau en les decisions que afecten l'entorn construït requereix una comprensió integral dels paràmetres espacials, socials i tècnics que configuren les necessitats i les capacitats energètiques de les llars. A escala metropolitana cal considerar factors com l'antiguitat i l'estat dels edificis, la morfologia urbana, els perfils socioeconòmics, l'exposició climàtica i l'accés a sistemes energètics eficients per mapejar i abordar amb precisió les àrees més vulnerables.

Aplicació de RETABIT Analitza a l'àrea del Besòs

El propòsit d'aquest cas d'estudi és fer servir l'eina RETABIT per identificar àrees vulnerables de Barcelona i avaluar-ne el potencial de rehabilitació. A partir de l'anàlisi de vulnerabilitat elaborada el 2022 pel Programa de Regeneració Urbana de l'Ajuntament de Barcelona, RETABIT es fa servir per comparar, validar i complementar els resultats inicials.

L'estudi se centra en dues àrees de la ciutat de Barcelona:

L'exercici consisteix en dues tasques principals:

1. Anàlisi de vulnerabilitat a l'àrea del riu Besòs

El primer pas de lanàlisi consisteix a comprovar si les dades proporcionades per RETABIT coincideixen amb la informació sobre vulnerabilitat energètica obtinguda pel Programa de Regeneració Urbana de lAjuntament de Barcelona. Aquesta comparació permet validar l'eina i avaluar-ne la utilitat per orientar l'estudi.

RETABIT Analiza proporciona aquesta informació sobre el conjunt de la ciutat de Barcelona:

L'eina permet agrupar i visualitzar aquestes dades sota el tema “Vida inassequible i manca d'equitat social”, facilitant la identificació de les zones on les condicions de vida i l'accés a l'energia són més difícils (Figura 2). Aquesta exploració inicial orienta l'anàlisi i ajuda a seleccionar les àrees on es poden planificar intervencions amb RETABIT Planifica, destinades a millorar l‟eficiència energètica, reduir la pobresa energètica i fomentar l'equitat social.

Quan analitzem l'àrea específica del riu Besòs, els indicadors de consum energètic mostren que la majoria dels edificis presenten valors similars, entre 150 i 200 kWh/m²/any (Figures 3 i 4). Aquest rang contradiu la suposició inicial que els habitatges amb menys ingressos tindrien consums més baixos. Per exemple, un habitatge de 70 m² podria gastar entre 1.100€ i 1.500€ a l'any en energia.

Un patró semblant s'observa en considerar la població amb ingressos inferiors al 60% de la mitjana nacional (Figura 5).

Tot i que RETABIT classifica l'àrea com a persones econòmicament vulnerables (Fig. 6), l'indicador d'ingressos familiars mitjans mostra diferències de renda entre els residents dels edificis (Fig. 7). Aquesta discrepància pot ser perquè els criteris de vulnerabilitat econòmica no només consideren els ingressos, sinó també altres factors, com la composició de la llar, la despesa en habitatge o l'accés a serveis bàsics. Per això, encara que alguns edificis tinguin rendes més baixes, no es reflecteixen com a vulnerables segons la definició que utilitza l'eina.

En comparar els resultats que ofereix RETABIT amb l'Atlas de Distribució de Renda de les Llars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) (Figura 8), s'observa que l'INE detecta una presència significativa de risc de pobresa i de vulnerabilitat econòmica a la mateixa zona. La diferència és deguda parcialment al fet que RETABIT utilitza la mitjana d'ingressos, mentre que l'INE utilitza la mitjana, a més de reflectir certes limitacions de l'eina per capturar vulnerabilitat en contextos locals.

Tot i aquestes discrepàncies, RETABIT és útil per identificar patrons generals de consum i característiques socioeconòmiques de l'àrea. Basant-nos en les dades complementàries i l'evidència de desigualtat, es manté la hipòtesi inicial de vulnerabilitat al riu Besòs i s'avança a la segona fase de l'anàlisi amb RETABIT Planifica, enfocada al disseny d'intervencions concretes.

2. Planificació d'intervencions de renovació al barri de La Pau

Després de l'anàlisi prèvia, l'estudi se centra al barri de la Pau, al districte de Sant Martí, inaugurat el 1964 per atendre la necessitat urgent d'habitatge de les famílies procedents dels antics barris de barraques del Somorrostro i del Camp de la Bota. Segons les dades de la memòria del projecte, es van construir 2.499 habitatges de diferents característiques (Figura 9). La construcció ràpida i de baixa qualitat, juntament amb els baixos ingressos dels residents, converteix el barri en un cas rellevant per avaluar possibles mesures de millora energètica.

RETABIT indica que el barri compta amb 106 edificis i 2.570 habitatges, dels quals 2.390 van ser construïts entre 1960 i 1969 i 180 entre 1980 i 2007 (Figura 12). La diferència s'explicaria pels defectes de construcció que van obligar a enderrocar i reconstruir alguns habitatges.

Per prioritzar els possibles escenaris de rehabilitació al barri, es van aplicar diversos criteris que permeten identificar els habitatges amb més necessitat de millora. Es van seleccionar tots els habitatges construïts abans del 2007 (Figura 13), que corresponen a la totalitat del barri, i es van considerar aquells amb superfície menor a 100 m², encara que l'aplicació presenta un error que indica superfícies superiors a 1.500 m², cosa que no coincideix amb les dades originals (Figura 14).

A més, es van prioritzar els habitatges amb ingressos entre 28.000 i 32.000 € (Figura 15), un rang consistent amb la informació de l'INE (Figura 16), fet que va reduir la selecció a 1.836 unitats. Finalment, es va tenir en compte el consum energètic, ja que tots els habitatges es classifiquen en el rang de 150-200 kWh/m²/any segons l'anàlisi prèvia.

Per acabar, es va tenir en compte el consum energètic (Figura 17), ja que tots els habitatges presenten un consum de 150-200 kWh/m²/any segons l'anàlisi prèvia.