Població resident als edificis existents que, a causa de motius exclusivament econòmics, es troben en una situació de vulnerabilitat. La situació de vulnerabilitat econòmica que afecta una determinada part de la població pot derivar en una disminució de la qualitat de vida, associada a la disminució de pressupost per a les necessitats bàsiques, i en un augment del risc de segregació social derivada de la inequitat salarial. El coneixement i l'anàlisi d'aquesta situació pot contribuir a mitigar aquests riscos. Les dades inclouen: població amb ingressos mitjans per unitat de consum inferiors al llindar de risc de pobresa (estipulat en 10.088 € segons les darreres dades disponibles del 2022).
Edificis existents dissenyats i construïts amb materials i sistemes constructius que minimitzen la demanda energètica i/o que presenten sistemes d'instal·lacions eficients la tecnologia dels quals permet la reducció del consum energètic resultant de la seva demanda. La definició d‟aquests edificis permet identificar el percentatge d'edificacions restant que requereixen priorització pel que fa a la rehabilitació de la totalitat del parc edificat, d'acord amb la nova Directiva d‟Eficiència Energètica d‟Edificis (Directiva UE 2024/1275). Les dades inclouen: edificis amb consum energètic destinat a climatització interior inferior a 150 kWh/m2any (estipulat segons el llindar definit per al valor mitjà d'edificacions catalanes).
Risc existent, per a la població resident, a ser susceptibles de patir impactes negatius en la salut, durant períodes climatològics d'altes temperatures, a causa de les condicions de l'entorn i les edificacions en què habiten. La identificació de zones vulnerables permet identificar àrees de priorització de rehabilitació edificatòria i urbana, conjuntament o en línia amb estratègies de bioconstrucció.
Edificis existents que compten amb un Certificat d'Eficiència Energètica (CEE) per a la totalitat de l'edifici, en el cas d'habitatges unifamiliars i plurifamiliars, o per a algun o alguns habitatges que componen l'edifici, en el cas d'habitatges plurifamiliars, independentment de la qualificació, i segons el registre de l'Institut Català d'Energia (ICA. La identificació dedificis amb CEEs permet analitzar la situació del parc edificat en termes deficiència energètica. Les dades inclouen: edificacions amb almenys un CEE registrat (estipulat com a nombre mínim que reflecteix la dada real d'un edifici o l'estimació la seva categoria energètica en estar compost per un determinat nombre d'habitatges similars).
Edificis existents que produeixen energia elèctrica renovable per a consum propi, mitjançant la instal·lació de plaques fotovoltaiques, tramitades o amb els seus tràmits actualitzats conforme al Reial Decret 15/2018 i el Reial Decret 244/2019, i que estan registrats al Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC). La identificació d'aquestes edificacions permet fomentar iniciatives comunitàries de gestió energètica, com ara comunitats energètiques, i planificar la transició ecològica, optimitzant la infraestructura elèctrica. Les dades inclouen: edificacions amb número de registre RAC que tenen una potència instal·lada superior a 0 kW, independentment del tipus d edificació, nombre de punts de consum i generació, i quantitat d excedents generada.
Edificis existents que, a causa de les seves característiques, i considerant un sistema fictici amb un nombre màxim de plaques fotovoltaiques de 450 de potència bec, orientades en posició relativament òptima (sud i coplanar), i posicionades considerant les restriccions de pas i l'estimació d'ombres, presenten un gran potencial de generació elèctrica renovable. La identificació d'aquests edificis i la ubicació permet avaluar oportunitats per a la transició energètica en matèria d'autoconsum i gestió i optimització energètica. Les dades inclouen: edificacions que, després de la inclusió i simulació del sistema fictici, presenten una generació superior al llindar de 50.000 kWh any
Edificis amb població resident que, a causa d'aspectes socioeconòmics, condicions d'habitabilitat dels edificis on resideixen i característiques de l'espai urbà on s'ubiquen, presenta risc d'exclusió social i vulnerabilitat habitacional. La identificació d‟aquestes àrees permet avaluar riscos de segregació poblacional, manca d‟accés al‟habitatge i serveis urbans deficients. Les dades inclouen: edificacions amb un llindar d'amuntegament superior al 80% del percentatge d'ocupació considerat salubre per habitatge (estipulat segons el Codi de l'Habitatge de Catalunya i la Cèdula d'Habitabilitat) , edificacions situades a menys de 15 minuts a peu o amb bicicleta del llindar de 6 serveis bàsics (estipulat amb la superfície a llindar del 40% dels seus ingressos derivats al lloguer o hipoteca (estipulat d'acord amb l'informe anual del Banc d'Espanya per al 2022).
Edificis residencials que, a cada zona climàtica i tipologia (unifamiliar o plurifamiliar), pertanyen al 43 % del parc amb pitjor eficiència energètica, identificats per presentar els nivells més grans de consum d'energia final. Aquests immobles es proposen com a prioritat en els programes de rehabilitació que Espanya defineixi en trasposar l'EPBD 2024, ja que la seva modernització resulta imprescindible per assolir la reducció del 16% del consum mitjà d'energia primària exigida per al 2030 i per garantir que almenys el 55% d'aquest estalvi provingui de la renovació dels edificis menys eficients.
Analitza